Aprenentatge
L’educació i la socialització estan relacionades. Un gos ben socialitzat és un gos ben educat i viceversa. Per això és necessari socialitzar els cadells. Tant els membres de la família com els estranys han d’interaccionar amb el cadell tan aviat com sigui possible i, després, així que el programa de vacunació ho permeti, cal presentar-lo a altres cadells. L’educació bàsica d’un cadell no és una tasca gaire difícil sempre que se segueixin unes normes.
- Sigui agraït i no temi utilitzar menjar com a premi. Ignori els fracassos i, sobretot, no castigui el cadell.
- Estableixi una rutina regular d’alimentació i passejades freqüents perquè faci les seves necessitats.
- Ensenyi-li el seu nom: no serveix de res cridar, ja que la seva oïda és molt fina. Pronunciï el seu nom lentament i de forma clara per cridar la seva atenció i associï’l a cada ordre. El primer que un cadell ha d’aprendre és el seu nom, i com més curt sigui, més bé el memoritzarà.
- Sigui coherent amb les ordres: el que prohibeixi un dia no pot tolerar-ho l’endemà… ni tampoc els membres del seu entorn. El “no” serà associat a totes les prohibicions, siguin de la mena que siguin. Ha de ser categòric i ha d’usar una veu ferma.
- Si el cadell fa les seves necessitats a casa durant la seva absència, no el renyi! La reprimenda només resultarà eficaç si l’enxampa mentre ho fa.
- Tregui el cadell a passejar sovint, si és possible cada dues hores durant el dia (passejar-lo amb poca freqüència alenteix el seu aprenentatge). Tregui’l de casa obligatòriament després de cada menjada, quan es desperti i després dels moments de joc. Feliciti’l, amb la veu o amb carícies, cada vegada que obeeixi.
- Acostumi el cadell a dur el collar i, després, comenci a passejar-lo amb corretja dins de casa, unes quantes vegades al dia i sempre en sessions curtes. No pegui mai al gos amb la corretja, ja que aquesta ha de ser sinònim de passejada, d’alegria, i no de càstig.
Per descomptat, a part d’aquestes mesures, no s’han d’oblidar els seus calendaris de vacunació i desparasitació.
Higiene dental
Una correcta higiene dental és fonamental per a la salut oral. Tot i que el cadell té dents de llet, que seran substituïdes per altres de definitives, s’ha de començar amb l’hàbit de raspallar-lo de forma gradual i tan aviat com sigui possible. L’efectivitat de la raspallada dependrà de la cooperació de l’animal i de la motivació del propietari. Per tant, és important intentar que aquest moment sigui agradable, tant per al gos com per a nosaltres. D’aquesta manera, el cadell associarà la raspallada amb alguna cosa positiva i la tolerarà més. Així s’hi acostumarà i posteriorment ens deixarà raspallar-lo sense més complicacions.
L’objectiu de la higiene oral és evitar la calcificació de la placa dental, que dóna lloc a la formació de tosca. La forma més eficaç és la raspallada dental, que, idealment, s’hauria de realitzar cada dia i utilitzant raspalls dissenyats específicament per a gossos. També és recomanable utilitzar pasta dental especial per a gossos, amb un gust agradable i que no fa escuma, ja que sol permetre una raspallada més prolongada i, per tant, més eficaç. D’altra banda, hi ha esprais dentals i premis per a dents. En cas que no deixi que l’ajudem a cuidar-li les dents, el portarem al veterinari, que pot realitzar-li la neteja de la boca.
Higiene
Es recomana un raspallat regular per eliminar-li el pèl mort, la brutícia, els paràsits… i aconseguir que tingui un pelatge més sa i brillant. Hem d’ensenyar-lo a fer-ne una experiència agradable perquè aprengui ràpidament. Cal netejar-lo quan ho necessiti, sense abusar dels banys.
Joguines
Els cadells són entremaliats i mosseguen com a forma d’interactuar amb l’entorn, però una altre motiu pel qual utilitzen tant la boca és que hi tenen molèsties fins que canvien les dents de llet per les definitives. Mossegar alleuja el dolor. Al mercat hi ha una infinitat de joguines i de models, però sempre ens hem d’assegurar que la joguina que adquirim és apta per a l’edat, la força i les dimensions del nostre gos. Per tot plegat cal deixar-li clar des que arribi a casa què pot mossegar i què no. Les sabates, els mitjons i les joguines infantils no s’han d’oferir al cadell com a objectes per mossegar i jugar.
Dieta i exercici
Els cadells necessiten una nutrició especial a causa del seu ràpid creixement. Generalment, el més pràctic és confiar l’alimentació del cadell a una marca de pinsos i llaunes. La quantitat de menjar s’ajustarà a l’edat i el pes de l’animal, segons les recomanacions que el fabricant indica al mateix envàs.
Pel que fa a la freqüència, l’ideal és: els cadells petits, de 4 a 5 menjades petites al dia fins que tinguin 10 setmanes; els cadells d’entre 10 setmanes i 5 mesos, 3 menjades al dia, i a partir del 5è o 6è mes, 2 menjades.
Assegureu-vos que no hi hagi res que molesti el vostre cadell mentre menja o, en cas contrari, s’acostumarà a menjar massa de pressa o a repartir el menjar per tota la casa. Doneu-li fins a 30 minuts per menjar. Al cap d’aquest temps, retireu el que no s’hagi menjat i disposeu aliments nous per a la pròxima menjada. En tot moment ha de tenir aigua fresca a la seva disposició. Després de menjar, el vostre cadell necessita un espai tranquil o silenciós o dormir una estona per pair bé els aliments. Així doncs, programeu les passejades per abans, i no per després, de l’hora de les seves menjades!
És fonamental procurar-li una dosi diària d’exercici. Cada gos, individualment, segons la raça, l’edat i el nivell d’energia, necessita una quantitat de temps diferent, però cal que surti a passejar, jugar o córrer cada dia. A més de l’exercici físic, és importantíssim dedicar temps a l’estimulació mental del nostre company. Si, per exemple, li donem ordres senzilles sobre com seure, jeure, quedar-se quiet o passejar a la nostra vora sense estirar la corretja, ja li estem estimulant la ment. I és beneficiós per a ell i per a nosaltres!
Aliments tòxics per a gossos
- Xocolata
- Alcohol
- Ceba, ceba tendra, porro i all
- Alvocat
- Cafeïna
- Panses i raïm
- Productes ensucrats
- Fruits secs
- Fàrmacs: Ibuprofé…
- Plantes: Pomera (llavor), albercoquer, flor de nadal, eucaliptus, marihuana, palmera sagú, tulipes, begònia, heura, dieffenbàquia…
Detecció d'enfermetats
- Pèrdua de la gana
- Lentitud o rebuig a jugar, sortir
- Pèrdua o augment ràpids del pes
- Miccions massa freqüents o escasses (orina amb sang)
- Femta amb sang, femta tova, diarrees
- Vòmits persistents
- Salivació excessiva, respiració irregular
- Pèl sense brillantor
Paràsits externs més freqüents
Puça
Paparra
Mosquit de leishmania
Pla vacunació gossos
| Edat | Vacuna 1 Opció | Vacuna 1 Opció |
| 1,5 mesos | 1ª Vacuna | |
| 2 mesos | 2ª Vacuna | 1ª Vacuna |
| 3 mesos | 3ª Vacuna | 2ª Vacuna |
| 4 mesos | Ràbia i xip | Ràbia i xip |
| 5 mesos | 1ª Vacuna de Leishmania | 1ª Vacuna de Leishmania |
| 6 mesos | 2ª Vacuna de Leishmania | 2ª Vacuna de Leishmania |
| 7 mesos | 3ª Vacuna de Leishmania | 3ª Vacuna de Leishmania |
REVACUNACIó ANUAL
TRACTAMENTS PARASITARIS INTERNS ENDOPARASITARIS
Es recomana desparasitar l’animal abans de la primera vacuna. Hi ha nombrosos productes comercials per a una desparasitació completa i efectiva dels gossos. Es recomana tractaments de per vida amb una periodicitat d’1 a 3 mesos depenent de la relació o el possible contagi amb altres mascotes.
Consulti amb el seu veterinari.
TRACTAMENTS PARASITARIS EXTERNS ECTOPARASITARIOS
Hi ha diferents tractaments segons els requeriments dels pacients: xampús, esprais, pipetes, comprimits… Es recomanen tractaments mensuals, però sempre depenent dels possibles contagis.
Mascotes i seguretat vial
Segons la talla o el pes de l’animal, es poden establir diferents sistemes de retenció per a mascotes, sense oblidar que s’ha d’optar pels que han demostrat la seva validesa a través de proves d’impacte o xoc i que estan homologats mitjançant normes europees com, per exemple, l’ECE R17 (resistència dels seients) o la DIN 75410-2 (subjecció de la càrrega en vehicles).
- Arnesos: Utilitzats normalment per a gossos, subjecten les mascotes mitjançant el cinturó de seguretat o els dispositius Isofix (ancoratges de subjecció). Acostumen a dur un cinturó d’unió que cap en tots els punts de desenganxament per facilitar la col·locació de la corretja, fins i tot des de casa. El material dels arnesos sol estar fet d’un niló suau i resistent, i les corretges per al pit de l’animal estan farcides d’escuma per protegir-lo en cas de retrocés per desplaçament, com, per exemple, després d’una frenada intensa. Per aquest motiu, cal tenir en compte la longitud del cinturó de seguretat del seient i evitar les corretges que s’enganxen al collar del gos, ja que no el retenen i suposen un risc per als passatgers.
- Barreres protectores o xarxa de separació: Per utilitzar l’espai del maleter oferint protecció als ocupants. La barrera o xarxa de separació s’acostuma a usar per transportar animals de grans dimensions en vehicles familiars o amb una porta gran al darrere. La barrera pot adaptar-se fàcilment al vehicle, ja que s’ajusta amb fixacions des del terra fins al sostre, i es pot treure en qualsevol moment. Alhora, dóna més utilitat a l’espai del maleter.
- Transportí: El transportí és un dels mètodes més segurs. Si viatgem amb gossos petits i gats, el transportí s’ha de col·locar dins de l’habitacle, concretament, sobre el terra i darrere dels seients davanters. Es recomana no col·locar-lo al seient subjectat amb un cinturó de seguretat, ja que les proves realitzades han demostrat que la caixa es trenca i la mascota surt projectada a través de la paret del transportí. Es tracta d’una manera còmoda i segura de dur la nostra mascota al cotxe o en qualsevol altre mitjà de transport. D’altra banda, hi ha transportins de materials, models i mides diversos que s’ajusten a les característiques de les diferents races i edats.
Dieta
Li hem d’oferir gradualment menjar sòlid, que pot ser humit (llaunes) o bé pinso especial per a gatets humitejat amb aigua, llet o brou. Durant els primers dies, els gatets alternaran el menjar amb la llet materna —al cap de 7 o 8 setmanes el desmamament ja és complet. És important que, a partir del moment en què el gat comença a consumir aliments sòlids, se li subministri una alimentació variada. Molts gats rebutjaran en el futur aliments als quals no hagin estat acostumats després del desmamament. El gat menja a poc a poc i és capaç de regular la quantitat d’aliment que ingereix. Per tant, se li pot facilitar una bona quantitat de menjar, que anirà consumint progressivament.
Obesitat
És molt important que el gat mantingui un estat físic que s’adeqüi a la seva raça o constitució. En general, els gats que estan castrats i viuen dins de casa tenen tendència al sobrepès i a l’obesitat. S’ha de tenir en compte que un sobrepès d’entre un 20 i 30% ja indica obesitat. Per tant, cal ser curós amb les quantitats i el tipus d’aliment subministrat..
En una nova llar
Quan els gats tenen 5 o 6 setmanes ja poden separar-se de la mare sense problemes. El gatet ja és totalment autònom i, amb la curiositat que el caracteritza, procedirà ràpidament a explorar el seu nou hàbitat. Aquest és un bon moment per començar a ensenyar-li quines actituds se li permetran i quines no pot adoptar. Si comença a esmolar-se les ungles al sofà o a les catifes, se’l renyarà de seguida i se li proporcionarà un rascador adequat. No se li permetrà enfilar-se per les cortines, ni mossegar ni amenaçar el propietari. Una bona educació en farà un animal sociable i perfectament integrat a qualsevol llar.
Un gatet adolescent i la castració
L’edat d’arribada a la pubertat és extremament variable. Generalment, en les femelles es produeix abans que en els mascles. Les gates més precoces poden presentar el primer zel als 4 mesos, tot i que és més habitual que aparegui després dels 6 mesos i abans dels 10. Pel que fa als mascles, en els més precoços la maduresa sexual no sol presentar-se abans dels 7 mesos, i el més freqüent és que hi arribin a una edat compresa entre els 9 i els 12 mesos.
La castració tant del mascle com de la femella felins és un mètode que, a més d’evitar la gestació, afavoreix la convivència amb l’humà en evitar el comportament molest en l’època del zel. Les dues cirurgies són senzilles i es poden fer en qualsevol moment de la vida de l’animal —consulti al seu veterinari quin és el moment més adequat per fer-ho. Els gats amb tendència al sobrepès i que se sotmetran a una castració han de començar la dieta dues o tres setmanes abans de la intervenció quirúrgica per evitar que a l’estrès quirúrgic s’hi afegeixi l’originat pel canvi d’alimentació.
La son
El son és un component essencial en la vida de qualsevol gat, si bé els joves i els geriàtrics dormen més que els adults. S’estima que els gats passen dues terceres parts de la vida dormint, sobretot si es troben a gust, estan ben alimentats i en el seu hàbitat gaudeixen d’una temperatura ambient agradable. No obstant això, acostumen a adaptar-se al ritme dels seus propietaris, ja que es mantenen més temps desperts quan estan acompanyats i dormen, sobretot, quan els seus amos no hi són o descansen.
Exercici
És molt important que juguis amb el gat, tingui l’edat que tingui. El joc és molt beneficiós per a la salut d’un felí, ja que l’anima a estar actiu, a mantenir-se àgil i a conservar una condició física adequada. Però, sobretot, el joc pot incitar els gats a expressar els seus instints naturals de caçador (com el d’amagar menjar per casa). Cal proporcionar-li pilotes i penjar cordons o cintes amb què pugui jugar. Si volem acostumar-lo a sortir al carrer, necessitem arnès i corretja.
Safata sanitària
La bandeja debe tener un tamaño adecuado, como mínimo que el gato pueda dar la vuelta sobre si mismo sin problemas. Se colocará en un lugar tranquilo, poco transitado y apoyado en el suelo y alejada del lugar del comedero y bebedero. Debe de cubrir la bandeja sanitaria con absorbente un mínimo de 3 cm de grosor. Existen dos tipos de bandejas: abiertas y cerradas.
Higiene
És convenient acostumar el gat des de petit a les manipulacions que suposen les diferents mesures higièniques. D’aquesta manera, més tard no es resistirà a algunes d’aquestes mesures —o fins i tot en gaudirà—, com la raspallada i el bany. Habituar-hi els gats adults és més difícil. La freqüència i la durada de la raspallada és variable, ja que depèn de les necessitats de cada gat. Els gatets s’han de raspallar dues vegades al dia durant curts espais de temps i, posteriorment, se’ls ha de premiar pel seu bon comportament amb una mica de menjar o amb llaminadures especials per a gats. És recomanable tenir a disposició de l’animal herba de gat (catnip) o malta. Tot i que molts pensen el contrari, els gats poden banyar-se; de fet, en algunes ocasions resulta imprescindible fer-ho. Xampús específics, tallaungles, netejadors, cremes suavitzants o raspalls de dents són altres elements que complementaran la higiene del nostre gatet.
Transport
Cal anar acostumant el gat a viatjar fent desplaçaments curts, ja que un recorregut de llarga durada, quan encara no s’ha habituat a viatjar, pot resultar estressant tant per ell com per a nosaltres. També és recomanable no administrar-li gaire menjar la nit anterior al viatge i res que sigui sòlid les 12 hores prèvies al desplaçament. El transportí ha de ser el més ampli possible perquè l’animal pugui aixecar-se, jeure còmodament, girar-se, etc. El transportí s’ha de col·locar al seient del darrere o a la part posterior que està separada de la resta dels ocupants per una reixeta. El gat mai ha de viatjar al maleter. Cal fer parades per oferir-li aigua fresca i menjar, i perquè pugui gaudir d’alguna passejada.
Gats geriàtrics
Els gats ingressen a la tercera edat a partir dels 8 anys, aproximadament. Quan arriben als 10 cal incrementar la vigilància sobre la seva salut. Les revisions veterinàries han de ser més freqüents per prevenir o diagnosticar ràpidament les possibles malalties a les quals són més propensos durant la vellesa.
Com administrar medicació al gat
Un truc molt estès que s’utilitza per donar-li pastilles consisteix a camuflar-les en un bocí d’algun aliment que apassioni el pacient (per exemple, formatge o paté). Se li poden donar directament obrint-li la boca i posant ràpidament la pastilla al fons de la llengua. També es poden fer pols i barrejar-les amb qualsevol aliment pastós. L’administració de líquids (xarops, gotes) resulta més senzilla i es realitza per la part lateral de la boca..
Pla vacunació gat
| EDAT | VACUNA |
| 2 mesos | 1ª Vacuna |
| 3 mesos | 2ª Vacuna |
| 4 mesos | VACUNA PIF(Peritonitis infecciosa felina) |
| 5 mesos | VACUNA PIF(Peritonitis infecciosa felina) |
| 6 mesos | RÀBIA (NO OBLIGATORIA) |
REVACUNACIó
TRACTAMENTS PER A PARÀSITS INTERNS ENDOPARASITARIS
Es recomana desparasitar l’animal abans de la primera vacuna. Hi ha nombrosos productes comercials per a una desparasitació completa i efectiva en els gats. Es recomanen tractaments de per vida amb una periodicitat d’1 a 3 mesos depenent de la relació o possible contagi amb altres mascotes.
Consulti amb el seu Veterinari.
TRACTAMENTS PER A PARÀSITS EXTERNS ECTOPARASITARIS
Hi ha diferents tractaments segons els requeriments dels pacients: xampús, esprais, pipetes, comprimits… Es recomanen tractaments mensuals, però sempre depenent dels possibles contagis.
Aliments tòxics per a gats
- Xocolata
- Alcohol
- Ceba, ceba tendra, porro i all
- Alvocat
- Cafeïna
- Panses i raïm
- Productes ensucrats
- Fruits secs
- Fàrmacs: Ibuprofèn, aspirina…
- Plantes: Pomera (llavors), albercoquer, la flor de nadal, el eucaliptus, marihuana, palmera sagú, tulipes, begònia, la heura, dieffenbàquia
La socialització
Es tracta d’una fase especialment important en la formació de la personalitat del gat. Com que ja passeja per casa, s’acostumarà gradualment als sorolls quotidians (per exemple, al del telèfon), a la presència de diferents persones (adults, nens) i fins i tot a la d’altres animals. El període de socialització es prolonga fins a les 7 setmanes d’edat i, tot i que no finalitza bruscament, a partir dels dos mesos la socialització és més limitada, lenta i difícil. Els gats que durant aquesta etapa estan tancats, sense contacte amb els estímuls externs, o els que es crien com a salvatges, tenen moltes possibilitats de ser animals problemàtics, incapaços d’adaptar-se a la vida familiar.